La unió fa la força

Dissate 18 d’abril la nostra parròquia ens va enviar un missatge de reflexió i unió cristiana destinat a tothom; tant els creients com els no creients.

És per això que a continuació compartim el text amb totes vosaltres i us destaquem en negreta les parts més importants per llegir i reflexionar amb atenció (segons la nostra visió).

Finalment, moltes gràcies a la Parròquia Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu que ens acompanyen i vetllen per totes nosaltres durant aquest confinament tant complicat.

Molts anims família Spaitera!!!

 Barcelona, 18 d’abril de 2020

Estimada comunitat: en moments tan difícils, ressona, però, amb força el sentiment pasqual: Al·leluia, Al·leluia!, Pau en Crist Ressuscitat!

Adjuntem a aquesta carta un text del teòleg alemany Walter Kasper, bisbe i cardenal, persona de diàleg amb la cultura moderna  i que en les seves obres procura abandonar deformacions doctrinals eclesiàstiques, encara presents en homilies i interpretacions bíbliques. Això és un obstacle per a bastantes persones que “pensen” i són crítiques, per donar valor al missatge cristià que sempre ha de buscar que la fe sigui un obsequi raonable de la nostra raó i llibertat personal al Déu Amor revelat en Jesús. La nostra comunitat parroquial ha de saber viure la fe de manera que pugui ser valorada per les persones que tenen dubtes i preguntes, recels i prevencions al nostre voltant.

Divendres sant el pare franciscà Raniero Cantalamessa, davant del Papa Francesc, va dir: “La creu de Crist ha canviat el sentit del dolor i del sofriment humà. De tot sofriment, físic i moral. No és cap càstig, cap maledicció. ¿Quina és la prova més segura que la beguda que algú t’ofereix no està enverinada? És que ell la begui davant teu. Així ho ha fet Déu: en la creu ha begut, davant del món, el calze del dolor fins al final. Així vol mostrar que el sofriment no està enverinat sinó que té a dintre una perla. Quina llum projecta tot això sobre la situació dramàtica que està vivint la humanitat?

La pandèmia del Coronavirus ens ha despertat del gran perill que sempre estem exposats les persones i la humanitat sencera: el deliri de l’omnipotència. N’hi ha hagut prou que un petit i deforme element, un virus, per recordar-nos que som mortals, que la potència militar i la tecnologia  no són suficients per a  salvar-nos. Potser Déu Pare ha volgut la mort del seu Fill per treure’n un bé? No, simplement ha permès que la llibertat humana seguís el seu curs, però fent que servís  al seu pla i no al dels qui el condemnen. Això val també per als mals naturals com els terratrèmols i pestes. Déu no els provoca. Ha donat també a la naturalesa una espècie de llibertat, qualitativament diferent, sens dubte, de la llibertat moral de la persona humana, però sempre una forma de llibertat: llibertat d’evolucionar segons les lleis del seu desenvolupament. No ha creat el món com un rellotge totalment programat L’altre punt positiu  de l’actual crisi sanitària és el sentiment de solidaritat. No deixem que tant de dolor, tantes persones mortes, tant compromís heroic per part dels agents sanitaris sigui en va. Aquesta és la “recessió”  que més hauríem de témer. Diguem prou a la tràgica carrera d’armaments. Crideu-ho amb totes les forces vosaltres, joves, perquè és sobretot el vostre destí que està en joc. Destinem els il·limitats recursos emprats per a les armes per la salut, la higiene, la lluita contra la pobresa, la cura de la natura. Deixem un món més pobre de coses i diners, si cal, però més ric en humanitat”.

Fins aviat!